La NEVADA

Avui fa una setmana, asseguda davant l’ordinador a l’habitació vaig veure que començava a nevar. La il·lusió va ésser immediata, tot just no quallava encara!!! Però era fantàstic. Al cap d’uns minuts... renoi!! Això ja és seriós, la neu comença a quallar!!
Havia d’anar a Girona a classe i evidentment no vaig anar-hi.

Al meu carrer, les coses es van començar a complicar..... carrer amb molta pendent i a més amb neu... podeu imaginar els cotxes començaven a patinar!!!
Jo ja estava que no m’ho creia, tenia un neguit.... tota l’estona aixecant-me, sortint al jardí.... ven igual que la quitxalla!!

La cosa ja va anar complicant-se..... el primer accident al carrer, cotxe patina i patam.... no va ser res important. La llum comença a fer alts i baixos... de moment tot fantàstic.
Finalment la llum falla, res... ni llum ni internet ni calefacció!!!! El mòbil encara aguanta. La mare truca que no pot agafar cotxe, jo insisteixo i vaig a buscar-la, ja no podia més, necessitava tenir una excusa per sortir al carrer. El vent bufava fort. Aconsegueixo arribar al cotxe.... buf..... el carrer era un caos, cotxes per aquí, per allà, aparcats al mig de la carretera. La policia que estava més nerviosa que ningú no tenia ni idea de què fer.
Després d’alguns “trompos” pel carrer i algun ensurt, aconseguim arribar al carrer de baix a casa, mirem.... el Seat Ibiza no puja ni de conya!!!!! El deixem ben aparcadet a una petita plaça i caminem cap a casa. Mil fotos pel carrer.
Ja un cop a casa i dinades, bufant el vent encara amb més fúria, comencem a sentir un soroll de branques trencades. Noooo!!!! Els arbres del jardí no aguanten el pes de la neu ni el vent, les branques es parteixen. Ara ja no en queda cap, tots trencats i jardí ple de branques.... mirem per la part positiva.... llenya per l’any que vé.
Al carrer també van caure cables de telèfon... no aguantaven neu, bé encara estan penjats així així. Vàrem sortir alguns veïns a arreglar-ho com vam poder, la cosa començava a ser una mica complicada, el vent ja tenia molta força, corrents a casa, quina fred!!!!
La nit va ser llarga, buscant espelmes, llanternes, jocs.... sort de la radio i que hi havia piles!!!! Escoltàvem la gent que es trobava al cotxe per autopistes i altres.
L’endemà, aixecada quarts de nou, ja preparada i equipada per una excursió per tota la Bisbal. Fantàstic, increïble.... tota la Bisbal era al carrer, molts eren intransitables....
Vàrem observar moltes destrosses, va esfondrar-se una casa, un taller mecànic amb tots els cotxes a dins, mil arbres, places destrossades......
El Daró passava orgullós i ben cofoi pel centre de la Bisbal, ben cabalós amb les vores plenes de neu.....
Després de l’excursió, compartim menjar amb els veïns que són com família, la nevera comença a estar calenta....solució..... enfonsar menjar a la neu.
Segon dia, el nostre carrer encara té neu, ningú ha vingut, així que els veïns amb la pala a la mà tornem a netejar carrers.
Sort de la llar de foc, comença a fer fred menys de 10º a casa!!!!
Després de tres dies el meu carrer té llum, hi ha un generador, molts encara a les fosques. Retiro cotxe que estava enfonsat a la neu... i cap a visitar pobles, tot preciós.... aquella blancor.... Després d’una setmana, a la Bisbal encara tenim neu!!!!